sábado, 12 de septiembre de 2015

DECLARACIÓ(N) CIVIL D'(E )INDEPENDÈNCIA

Companys i companyes:
Mitjançant la present declaració, Catalunya vol establir les bases del seu futur. Aquesta declaració d’independència té interessos de tot tipus, atès que és humana, però rebutja qualsevol etiqueta per tal d’identificar el seu esperit. És, per tant, una declaració civil: no vol ser identificada amb la política, com tampoc es redueix al mercantilisme, la religió o el militarisme. Inclou totes aquestes vessants i, per damunt de tot, el respecte i la tolerància. És neutral, però no pas indiferent. Sense etiquetes, però amb contingut. Arroplega al seu sí un cresol infinit de colors; precisament per això no es pot identificar amb cap. És una declaració de convivència pacífica, civilitzada, amb la intenció d’esdevenir una eina al servei d’una comunitat que vol el progrés fruit del seu treball, sense cap dèbit.
Els esdeveniments històrics estan per sobre de la voluntat de qui els pateix. Reconèixer-ho és un gest de bonhomia, d'honor... Es negarà Espanya a acceptar això? Voldrà passar a la història capficant-se en la visió decimonònica? La realitat d'avui no és pas així, tothom ho sap. Hores d'ara és o hauria de ser el moment dels pobles i del seu futur.
Desenvolupar la nostra independència serà una lliçó capdavantera envers la resta dels pobles, sense dubte. Un cop comprovat que totes aquestes amenaces de roïna són només pors al futur...
La independència de Catalunya esdevindrà la llibertat de tots els pobles d'Espanya, atès que només es tracta d'obrir portes: quelcom com el que avui estem fent nosaltres. Per aquestes portes hi cap qualsevol poble que les vulgui traspassar; per això mateix hi ha catalans per naixement, per adopció o per decisió. Tothom està convidat a la nostra festa, només serà el nostre enemic qui així ho decideixi: enemic de la llibertat.
Espanya haurà de triar entre farcir-se d’esclaus o buidar-se, perquè tots els pobles tenen la seva identitat i el seu dret a constituïr-se com independents, tal com ho fem ara nosaltres. A l’antic imperi li queda la força, però la raó l’ha perdut fa molt de temps... des del despertar de les consciències.
La independència ja és un fet; ara només cal que sigui un dret. No es pot lluitar contra la història i els desitjos d’un poble: això només comporta patiments evitables. És molt més noble acceptar els fets i reconduir les frustracions cap a l'univers dels somnis.
Aquest independentisme d’avui constitueix només el primer esglaó fins arribar al port de la llibertat, l’únic legítimament concebut a tot arreu: a qualsevol temps i qualsevol espai.

Que no s'enganyi ningú: el d'ara no és pas un punt d'arribada. És el començament del futur.

________________________________________________________________

Compañeros y compañeras:
Mediante la presente declaración, Catalunya quiere establecer las bases de su futuro. Esta declaración de independencia tiene intereses de todo tipo, puesto que es humana, pero rechaza cualquier etiqueta que identifique su espíritu. Es, por tanto, una declaración civil: no quiere ser identificada con la política, como tampoco se reduce al mercantilismo, la religión o el militarismo. Incluye todas estas vertientes y, por encima de todo, el respeto y la tolerancia. Es neutral, pero no indiferente. Sin etiquetas, pero con contenido. Recoge en su seno un infinito crisol de colores; precisamente por eso no puede identificarse con ninguno. Es una declaración de convivencia pacífica, civilizada, con la intención de convertirse en una herramienta al servicio de una comunidad que quiere el progreso fruto de su trabajo, sin ningún débito.
Los acontecimientos históricos están por encima de la voluntad de quien los protagoniza. Reconocerlo es un gesto de honestidad, de honor... ¿Se negarà España a aceptar esto? ¿Querrá pasar a la Historia empeñándose en la visión decimonónica? La realidad de hoy no es así, todo el mundo lo sabe. Ahora es o debería ser el momento de los pueblos de su futuro.
Desarrollar nuestra independencia será una lección avanzada hacia el resto de los pueblos, sin duda. Una vez comprobado que todas estas amenazas de ruina sólo son miedos al futuro...
La independencia de Catalunya conllevará la libertad de todos los pueblos de España, puesto que sólo se trata de abrir puertas: algo como lo que hoy estamos haciendo nosotros. Por estas puertas cabe cualquier pueblo que quiera traspasarlas; por eso mismo hay catalanes por nacimiento, por adopción o por decisión. Todo el mundo está invitado a nuestra fiesta, sólo será nuestro enemigo quien así lo decida: enemigo de la libertad.
España tendrá que elegir entre llenarse de esclavos o vaciarse, porque todos los pueblos tienen su identidad y su derecho a constituirse como independientes, tal y como lo hacemos ahora nosotros. Al antiguo imperio le queda la fuerza, pero la razón la ha perdido hace mucho tiempo... desde el despertar de las conciencias.
La independencia ya es un hecho; ahora sólo hace falta que sea un derecho. No puede lucharse contra la Historia y los deseos de un pueblo: eso sólo conlleva sufrimientos evitables. Es mucho más noble aceptar los hechos y reconducir las frustraciones hacia el universo de los sueños.
Este independentismo de hoy constituye sólo el primer escalón hasta llegar al puerto de la libertad, el único legítimamente concebido en todas partes: en cualquier tiempo y cualquier espacio.

Que no se engañe nadie: el de ahora no es un punto de llegada. Es el principio del futuro.

No hay comentarios:

Publicar un comentario